b,d,p,d

a little poem on adaptability when alone and with company. It would be lovely we could create poems for all the letters of the alphabet.

M’he trobat una lletra damunt l’estora,
Buscant desesperadament una vocal,
Tota negra, tota sola,
Amb un forat com el d’un didal.


Consonant canviant, dubtosa i muda
Pels solcs de la llana navega errant.
Consonant, sense un text al voltant, perduda
Per més que la giro, el pal la continua agafant.


Jo que l'observo i miro el seu potencial,
pot ser el que ella vulgui sense cap company
perquè el pal no és una corda, sinó un puntal


que dóna identitat i treu plany.
Si no veu la seva varietat, crucial
L'estora seguirà sent un parany.

The End

0 comments about this poem Feed